Situació i presentació

A la part central trobem el Pla de Lleida, que antigament comprenia només l’Horta de Lleida i que, amb l’extensió del regatge fins als antics secans de ponent, estengué l’abast del nom. La principal via fluvial del municipi és el Segre, però la font principal que proveeix d’aigua l’Horta de Lleida és la Noguera Ribagorçana, a través del canal de Pinyana , a 40 km de la ciutat. Lleida rep l’aigua del pantà de Santa Anna, damunt Pinyana. A l’altra banda del Segre hi ha la sèquia de Fontanet, que pren l’aigua al terme de Vilanova de la Barca, recorre 22 km i mor a la partida de la Femosa. Hi ha, a més, les clamors, que recullen l’aigua de la pluja o les filtracions de sèquies i braçals, com la de Noguerola i el reguer de Picabaix, que fa de partió entre els termes de Lleida i Corbins.

La població

Tots els indicis històrics permeten de suposar un notable contingent de poblament a Lleida i a la seva comarca des de les èpoques més remotes, però no ens ha arribat cap testimoni que permeti donar xifres aproximades. Entre el 1553 i el 1640 la ciutat i la comarca experimentaren un notable creixement per l’atracció de forasters, gascons i altra gent de l’altra banda dels Pirineus i també de la comarca, fet que es traduí en una intensa edificació en tot l’espai disponible dintre les muralles. Al segle XX, gràcies a l’expansió industrial i dels serveis, la ciutat va experimentar un creixement que, a partir del 1950 i fins el 1981, s’incrementà a causa de la immigració de gent de l’Aragó i de pobles de la comarca primer, i de la resta de regions espanyoles.

L’agricultura i la ramaderia

La transformació de l’agricultura de la zona, que d’una producció d’autoconsum anterior als anys 1950, ha passat a ésser una agricultura especialitzada i d’exportació d’un alt rendiment, ha estat possible gràcies a la moderna tecnologia emprada i a la mentalitat empresarial de l’agricultor lleidatà. Mentre que la superfície de pereres s’ha estabilitzat, la de pomeres i presseguers ha anat disminuint els últims anys del segle XX. Iniciada com una activitat familiar, la ramaderia anà assolint a Lleida una remarcable importància, i al llarg dels anys 1960, 1970 i 1980 moltes de les velles explotacions familiars es reconvertirien en granges de bestiar portades a nivell industrial.